dissabte, 24 de març de 2007

Cafè sota el focus

Ja no és la primera vegada que em passa. Es veu que Xsub1 està tremendament enamorat de mi i jo no me n'adono. Comento l'error de reconéixer que els meus ex's se'm van haver de tirar a sobre perque me n'adonés però reitero que Xsub1 no està ni ha estat ni estarà mai enamorat de mi. Però és tard, ja s'han envalentonat. Darrera la taula hi ha dos personatges llençant interpretacions i les respostes que jo pugui donar han quedat aixafades per les seves teoríes.
Tota negació per part meva és fruït de la por. No de que senzillament hi hagi dues persones que no estan enamorades, no, es que no sou capaços de cedir, es que...
Enmig d'un allau de punts de vista, sorgixen dues frases lapidàries que em fan esclatar:
"És que has vingut al món per estimar-lo i ajudar-lo..."
"És que no tens ni idea del que es perd aquest tio perque no et valores... potser ets incapaç d'acceptar que algú et pugui estimar tant"

COM? Començo a descollonar-me, no puc més, m'estàn produint un terratrémol emocional de 8.2 a l'escala richter. Oblido que jo duia la raó, ara ja es igual.
- Mírala! I es fot a riure! Ostia Anna es que ens dones la raó, eeeh
Cada cop es posen més seriosos, com si la seva teoria els hagués abduit (es diu així?). Sort que acaben per dir que és que els faria molt feliços veure'm amb algú...

- Vaja, gràcies, però aquest algú no serà, no pot ser.
Com se m'ha acudit respondre això??!! Ara surten aquells tòpics del tren que deixo marxar, de la vida que ens destrocem tots dos per no veure que...
Evidentment m'he passat tota la nit tenint somnis estranys de la sacsejada que li van donar al meu cervell. Sort que són ells i que els estimo prou com per deixar que me la liin d'aquesta manera. Però encara no m'he pogut treure els "palillos" dels ulls... quina por...










6 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Com potser has vist pel meu blog, tinc una feblesa per la cultura xinesa i en una pel.lícula vaig sentir dir "si està al cor, existeix". I em va agradar.
Amb això vull dir que un no s'ha de deixar guiar per la raó, per qui té raó, que què és raonable.
Primer el cor, després els sentits i la raó després.

eduard ha dit...

De què va això Anna? Tens un pretendent? i jo sense saber-ho. No se a que esperaves.Vull detalls

annna ha dit...

albert de la hoz: totalment d'acord, tot i que no tingui massa idea de cinema xinès.

eduard: nonono ni detalls ni mencions, que ja us n'enfoteu prou de mí... o us pensàveu que no tindria un preu tant riure de la desastre de l'Anna?

esteve ha dit...

jo crec que hi ha un moment per tot i per a tothom, i a vegades quadres i a l'endemà ni amb pintura, el que està clar és que si es veu fàcil, endavant, si cal pensar, millor no...

Júlia ha dit...

Mmmm, quines històries, em recorden la meva llunyana joventut... Tota relació, tant la que no s'assoleix i es deixa passar com la que se solidifica és un risc, car ningú no sap el futur. Altrament no seríem humans.

annna ha dit...

Esteve: Millor no, està clar jajaj

Júlia: Sempre existeix un risc i molts interrogants i coses així... però senzillament aquesta història no existeix.

Gràcies als dos per tornar sempre :)