Em sento lligada al blog. Sembla que si no vinc en uns díes em cridi, de lluny, perque no l'enganxi essent una part indispensable de mi, però també perquè que no l'oblidi.
He pensat, com sempre, en els milers de trajectes en transport públic que faig, en 50 mil temes a escriure aquí; per respondre a la seva crida, per deixar de notar com es tensa aquesta espécie de cordó umbilical.
Moltes vegades, a primera hora del matí, al metro, penso que voldria que algú em reconegués com l'autora del blog. O bé trobar-me algú a qui llegeixo i poder reconéixer qui és.
M'encanta fer transbordaments... bé, més aviat ho odio, però em passa com amb l'esport: mentre vaig cap allà faria el que fós per no soportar-ho, però "un cop posada" m'agrada.
Al que anava, no us ha passat que us sentiu especials mentre creueu mirades fent un transbordament? No penseu que és una espécie de passeig pel génere humà?
Us suggereixo que el proper el feu amb "Idiota" de Nena Daconte (la versió ràpida, sobretot) sonant molt fort en els vostres walkmans. Sentiu com les passes s'acompàssen i s'acoplen al ritme.
I, ja que ho feu, em seguiré sentint més a prop de vosaltres... i d'aquest blog.
Molt bona nit ;)
He pensat, com sempre, en els milers de trajectes en transport públic que faig, en 50 mil temes a escriure aquí; per respondre a la seva crida, per deixar de notar com es tensa aquesta espécie de cordó umbilical.
Moltes vegades, a primera hora del matí, al metro, penso que voldria que algú em reconegués com l'autora del blog. O bé trobar-me algú a qui llegeixo i poder reconéixer qui és.
M'encanta fer transbordaments... bé, més aviat ho odio, però em passa com amb l'esport: mentre vaig cap allà faria el que fós per no soportar-ho, però "un cop posada" m'agrada.
Al que anava, no us ha passat que us sentiu especials mentre creueu mirades fent un transbordament? No penseu que és una espécie de passeig pel génere humà?
Us suggereixo que el proper el feu amb "Idiota" de Nena Daconte (la versió ràpida, sobretot) sonant molt fort en els vostres walkmans. Sentiu com les passes s'acompàssen i s'acoplen al ritme.
I, ja que ho feu, em seguiré sentint més a prop de vosaltres... i d'aquest blog.
Molt bona nit ;)
(El videoclip és bastant ridícul, però és de la versió que us deia, i potser fins i tot us pot fer riure)
6 comentaris:
Comparteixo aquest nexe amb el blog, i tens rao de vegades estaria be ser reconegut com l'autor.
Es mes, per mi, haver conegut a moltes de les persones que llegeixo i em llegeixen ha estat una experiencia increible (i encara ho es)
sé el que vols dir i comparteixo experiència amb en denke! :P
de fet, ser reconegut per quelcom, així d'entrada ja senta bé, però a més si és algú que et coneix d'internet, doncs té un component de probabilitat més baix, per tant et fa més il.lusió.
serà divertit creuar-se! XD
De fet, als dos us podria reconéixer! A l'Esteve per les fotos del blog i al Denke per la visita "express" que va fer a l'única kdada que he anat. A veure quan ens animem per una altra! ;)
Es cert!!!!, a mi també m'agradaria poder reconèixer a la gent que llegeixo cada dia (que em reconeguessin ja no em faria tanta gràcia, es que soc molt vergonyosa jo, jejejejejeje), no va en serio, molaria, de fet a alguns ja mel's he imaginat (segurament m'equivocaria, però bueno)
Per cert, aqui no tinc auriculars i no puc sentir el video, ho faré al vespre a casa, la Daconte aquesta no es la Mai Meneses que había estat a OT?, es que em sona molt la seva cara.
Petonets!!!!
Ridicul el video però maca la cançoneta...(sí, de la mai meneses de OT)
Totalment d´acord amb les teves paraules.... Petonets
que raro no encontrarte donde siempre.
a mi se me hace raro conocer a la gente en persona...
conocí a 3 y depende de cuando me apetece y otras menos, pero no se... ¿cuando es la próxima quedada?
Publica un comentari a l'entrada