divendres, 5 de gener del 2007

Estimats reis mags d'Orient,




Els envío aquesta carta a última hora perque em consta que les recullen fins a l'últim moment.

Aquest any, pel que em sembla, han decidit que ja sóc gran i que no l'encerten gaire amb els regals i que, per tant, els seus regals seran sobrets amb diners... que dius, no té emoció.

Abans no caiguin en l'error de deixar-me sobre la taula o el sofà de casa aquest regal tan material, els voldria expressar el que realment vull.


Estimats reis mags, vull tornar a ser petita.

Sí, han llegit bé, no he posat marge de temps, acceptaria que fós només per un dia, demà, per exemple.

Vull que tornin els meus avis i em tornin a explicar que vostés creuaran les finestres del menjador tot i que estiguin tancades, perque es veu que ténen màgia suficient.

Vull que la meva àvia em torni a fer les dues cúes amb les "gomas del pollo".

Voldria, també, que aquesta nit el meu pare em pugés al coll per donar-li la carta en mà al rei Melcior de Sant Just (que casualment s'hi assemblava molt a un veí del carrer), un any més.

Vull que la mare m'obligui de nou a portar aquelles estúpides "sabates de tira" que ara resulta que són moda.

Vull els meus "leotardos" blancs i el vestit dels nens sota el paraigües.

Vull que els paquets de regals més grossos siguin els meus. Que un d'ells torni a ser una nina de les que fan olor de nou i porten unes brides espantoses lligades a la capsa que les envolta.

M'agradaria que complíssin els meus dessitjos, ni que sigui per les quantitats industrials d'aigua, conyac i torrons que els vaig deixar al menjador cada any!!


Moltes gràcies,

l'Anna (què coi! encara sóc la petita!!) ;P








8 comentaris:

Unknown ha dit...

Si tres homes entren a casa teva aquesta nit i et volen segrestar fican-te dins un sac, no t'espanits; algú ha demanat un tresor als reis mags.
Que es compleixin els teus desitjos.

annna ha dit...

OoOoOhH qué boniiic Polromeu!!! Em van enviar el mateix per missatge no fa gaire ;) Moltes gràcies per venir i pel comentari :)

Anònim ha dit...

jo fa uns anys vaig demanar ser dona durant una any... per poder entendre algunes coses, tenir una criatura i molts orgasmes...

però no va passar, així que no esperis que et passi... dp la caiguda és més dura...

Anònim ha dit...

No cal tornar a ser petita per a fer tot això, jo crec en els Reis i hi creuré sempre, encara que ma mare em digui que semblo una criatura. Crec en la màgia i en el que comporta, i porto leotardos, jeje. No deixis que et facin gran.

Sinuaini

Anònim ha dit...

 Jo també crec en la màgia, digueu-me "bledo assolellat": cada any poso a la tele
l'arribada dels Reis al Port, cada any vaig a la cavalcada amb l'excusa que a la
meva filla li farà il·lusió... i no sé qui flipa més! Potser tots seguim tenint alguna
cosa de petits, potser si ens ho proposem, per un instant recuperem moltes de les
coses que semblaven perdudes.

Quin post més bonic!

P.D.: Gràcies per posar l'alternativa sonora al gràfic de verificació!

Anònim ha dit...

Vaja, m'he oblidat de posar el nom. Aquest anònim, el de la cavalcada ´sóc l'Spock :)

Anònim ha dit...

Un post preciós i enternidor, coincideixo amb l'Spock, la màgia ens ha de durar sempre, si es perd la màgia tot s'en va a norris (no a Chuck Norris eh!!!).

Petons i Bon Any!!!!

P.D: Si m'ho permets et seguiré llegint, m'ha agradat molt el poquet que he vist i es que a aquestes hores els meus ulls quasi s'aguanten amb pinces, mañana más.

Anònim ha dit...

hosti, per mi, les sabates de xarol se les poden ben estalviar si volen