diumenge, 19 d’abril de 2009

Evolució musical al túnel del temps

És diumenge; un dia ideal per fer coses com renovar el que poso o descarto a l'mp3 que m'acompanyarà tota la setmana, i potser moltes setmanes més... perque el diumenge fa mandra fins i tot fer anar l'Ares i el SonicStage perque m'omplin el dipòsit sonor.

Avui, com gairebé sempre que es remou un calaix, o qualsevol cosa susceptible de fer-te trobar coses, he descobert que havia evolucionat... i que, al final, les evolucions entre les generacions, per molt que en algún moment "reneguis de", s'acaben assemblant.
He de reconéixer que em sap greu haver de donar la raó a muns germans, que tant em van fer rabiar de petita, repetint-me que el BonJovi no arribava ni a la sola de la sabata al seu Bruce.

En aquell moment, bullia el Keep the faith a les meves orelles. I el segueixo considerant un bon disc (que no coneix qui no ha conegut "Dry country", no tot s'acaba en un parell de singles, per a criticar un disc), però alhora veig indiscutiblement que resta a la sola de les botes del Boss.

Recordo amb emoció els anys que acompanyava mun germà mitjà a la Fira del disc. Jo buscava fotos i CDs estranys de Bon Jovi, ell esbufegava i em deia "millor gasta't la pasta en aquest primer que has pillat, el de The Corrs". Un d'aquells anys em va comprar una foto del Jon Bon Jovi compartint micro amb el Bruce: "Como son del mismo pueblo, pues le dejaría tocar un rato al chaval... Pobre Bruce, lo que tiene que aguantar" i reia veient com se'm creuàven els cables i m'encenía intentant defensar el Jon.

Ara que ho penso... quan això passava, el meu germà tenia l'edat que ara tinc jo... uau... Això reforçaria la tesi de la meva cosina, quan em va dir "No tinguis pressa, hi ha molta música que t'agradarà amb l'edat." Crec que parlàvem del blues, perque ella representava la Big Mama, i li va estranyar que m'agradés ella i en canvi no soportés altres mítics semblants...

1er exemple evolutiu: Com pot el Jon tenir aquesta actitut davant del Boss i cantar com qui es renta les dents i passeja pel pis...


2on exemple evolutiu: Millor que el Bruce posi la cançó...

Weeeenu... aquí podria reconciliar-me una mica amb el Jon...

5 comentaris:

olenska ha dit...

La veritat és que l'actitut de Bon Jovi al primer video fa rabia i tot....

annna ha dit...

I tant, Olenska! ;)

LlunA ha dit...

si et ve de gust, t´he deixat una cosa a casa meva
:)

anna ha dit...

Hola annna, potser he passat algun cop pel teu blog, m'agrada molt, i més ara q sé que crec q ets fan de bruce, quina jeta en jon bon jovi...ggrrrrrrrrrrrrrrrrr, ho arregla després, xo ja sta, té la creu!!! quina patxorra!!!!

annna:)

annna ha dit...

Hola Anneta!

Em fa molta il.lusió que encara em quedi gent per conéixer que es passi per aquí. Ja fa temps que em costa molt escriure-hi pq no tinc la sensació d'abans sobre el fet que el que escric interessi. Així que t'agraeixo molt que m'hagis parlat ;)