PER AL JORDI I LA MARTA DE
Vaig entrar a Cal mugró un dia amb un post sense títol i, en veure que en aquesta casa hi ha absolutament de tot, vaig decidir no perdrem res, i fer -desordenadament- una demostració d’un dels millors esports del món: la tafaneria sense corda i costa avall.
Tot i que sembla que, de vegades, posin el contestador i “ja t’apanyaràs”, la factoria de seducció del tàndem Jordi – Marta, no s’atura gairebé mai. Les reflexions se serveixen en petites porcions que, lluny d’embafar, encoratgen a seguir sintonitzant aquests dos mugrons (o n’hauria de contar 4???).
Comencem per definir el que deu voler dir realment la seva situació a la blogosfera:
Tot i que sembla que, de vegades, posin el contestador i “ja t’apanyaràs”, la factoria de seducció del tàndem Jordi – Marta, no s’atura gairebé mai. Les reflexions se serveixen en petites porcions que, lluny d’embafar, encoratgen a seguir sintonitzant aquests dos mugrons (o n’hauria de contar 4???).
Comencem per definir el que deu voler dir realment la seva situació a la blogosfera:
Mugró
Papil·la situada al centre de l'arèola mamària, de forma cònica o cilíndrica, amb l'extremitat lliure arrodonida, amb solcs i arrugues en la seva superfície i petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors.
Com? Conductes galactòfors… Mare meva, aquest últim concepte dóna encara per un altre post… Però em sembla que ho deixaré per ells, que són més enginyosos que una servidora. En voleu una mostra…
Doncs esteu de sort! Perquè el meu regal, a banda d’aquesta petita crònica, es una barreja ben remoguda –i humorística -d’algunes de les seves imatges fetes amb paraules.
Salto al buit, amb paracaigudes; per una abraçada i un petó sense motiu, d’aquells que no t’esperes. Ningú no hauria pogut pronosticar un final com aquest, i menys elles, després de vuitanta anys no havien parat mai de repartir somriures i abraçades. Te les mires de reüll amb el cap al coixí, amb un sol ull. Les pobres ara passaran més gana que un mestre d'estudi i ja em veig buscant mosques supervivents, per poder-les alimentar de moment, i la gent mirant-me raro i pensant: el pobre és boig.
I no és bonic tot plegat? Ves que l’Ànima alada ens ha donat un altre premi...
Demà les nostres botes passaran a "millor vida".
Companys i companyes comenceu a cantar:
Companys i companyes comenceu a cantar:
El final del verano
llegó
y tú partirás...
Desitjo que us agradi tant com m’ha agradat a mi fer de tafanera al voltant de la vostra tauleta de nit. ;)
Anna.
11 comentaris:
Gràcies pel regal Annna, m'ha agradat molt. Amb el resum m'has fet pensar... on ho escrit jo això i els conductes galactòfors... fan com angunia i tot.
No coneixia el teu blog però ja hi anirem fent cap i saps una altra cosa? Quan el Cròniques va començar tenia la mateixa plantilla que ara fas servir.
Gràcies de de nou i a reveure.
Annna... guapa... la teva amiga invisible està tenint problemes tècnics... em sembla que el teu regal no serà possible fins a la tarda...
un petonet
Just a temps. I ara ja no anònima...
Si vols fer un cafè a casa meva estàs convidada :)
Off-topic no tant off-topic: fixa't que l'apòstrof del text que has copiat és diferent del del text que tu has escrit. La causa és que el fas usant l'accent tancat, prement-lo una vegada i marcant un espai quan resulta que hi ha una tecla que fa aquesta funció. La trobaràs a la dreta del 0, juntament amb el símbol "?". Fixa't en la inclinació d'ambdós; un és vertical (el correcte) i l'altre inclinat (l'incorrecte).
Atentament, Pol.
P.D.: Bons reis !
P.D.2 : Ara pots esborrar el comentari ;þ!
Moltíssimes gràcies Jordi i Inia, us he respost als vostres respectius blogs! :)
Polromeuet... a partir d'ara et diré Pompeuet!!! aiii... jajajaj
Hi ha una alternativa que es van inventar els amics i companys de classe amb més o menys encert de "Pompeu Romeu"; rodolí !
Que consti que a part de tocar els nassos també llegeixo fil per randa el que escrius. Ull que estic alerta!
Si et dic que les majúscules, tant en castellà com en català van sempre accentuades (i que la Real Academia de la Lengua Española mai ha dicatat una norma ortogràfica que digui el contrari), no em mataràs, oi ? :þ !
Doncs jo si entro al teu blog veig una falta que fa molt de mal als ulls: "HO MEU". I m'és igual si alguna gramàtica del món ho permet (que no ho crec):fa pupeta!
Pel que fa al pronom feble "lo" i el seu ús incorrecte, en detriment del correcte "ho" t'haig de dir que em baso en les lliçons que em va impartir una conciutadana filòloga catalana del canal #catalunya (en els temps immemorials de l'IRC-Hispano). Per molt malament que quedés, feia servir "ho" on hom posaria "lo".
Després dels pitos i les flautes que han sonat, i tenint en compte el teu "apunt" he decidit indagar sobre el tema.
Normalment, quan em sorgeixen dubtes d'aquest tipus recorro al Fitxer Lingüístic de la UPC, però per molts articles que hi hagi, no he trobat un que aclareixi aquest apartat.
Val a dir que, possiblement, per culpa de la diglòssia que pobla Catalunya, hagi caigut en el trist i cras error de fer una traducció literal del "lo" castellà pel "ho" català de la frase "Lo mío" =/= "Ho meu".
Em recomanaria a mi mateix canviar-la per un "El que és meu", però ja veus que no té la mateixa personalitat i que no causa la mateixa impressió quan s'arriba i es llegeix (al contrari del que t'ha passat al llegir-la).
Tal com indica el fitxer lingüístic que t'he comentat abans, faré ús de la cursiva per denotar que és un mot d'una altra llengua, dialectisme o col·loquialisme (essent possiblement una errada no sabria com classificar-lo).
Espero que quedi justificada aquesta "falta".
Atentament, Pol.
P.D.: És curiós com, quan corregeixes a algú, tan parlant com escrivint, et busquen les pessigolles en qüestió de segons o si més no, et confessen ho ;) que no t'havien confessat.
Gràcies polromeu, no sé com sonava però no pretenia buscar-te les pessigolles.
Per altra banda, t'agraeixo molt que busquèssis tanta cosa, però el tema de l'"ho", fòra de regles gramaticals, personalment em fa mal de veure o sentir; però vaja... que és una mania meva. Ens veiem per aquí, pompeuet!
:D ! Un plaer.
Ens llegim !
P.D.: A mi també em fot molt de mal, tant de dir com d'escriure, però ... e' lo que hay !
Publica un comentari a l'entrada