Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de juliol del 2012

Com tornar?!


He tornat :)

Voldria que això fos una mica menys personal, potser perquè estic empapada de senyals d'alerta de seguretat a Internet que quan vaig començar a fer blogs ni s'intuïen. Sembla, per tant, que el que publiquem hagi de deixar de ser tant personal, i haguem de parlar més aviat d'interessos, de gustos o d'afers professionals. D'entrada no em sembla malament fer-ho, però sé que el meu tarannà es decantarà tard o d'hora per l'essència que em va portar aquí.

A més, no ens enganyem, no és tot el que fem absolutament personal? Ui, aquesta pregunta té un sospitós tufillu a Carrie Bradshaw... recalculem ruta...;)

El que faig professionalment, en part, està reflectit al meu taulell de suro virtual: ProfeTic. Però la filosofia d'Scoop.it és la del retuiteig, més que no pas la de la generació de continguts propis.

Una opció, per tant, que no em sembla gens despreciable, és mostrar aquí el que suposa dedicar-me professionalment a l'Educació Social, formar part d'un equip que es mou entre l'educació, la pedagogia i la psicologia. 

Són temes molt més linkables a tot arreu, que mouen interessos igualment personals i que ens uneixen, al final, amb el que hem viscut tots al llarg de la nostra vida.

Tiraré del fil i, si us interessa, estaré encantada de compartir-ho.



divendres, 18 de gener del 2008

Oxígen

"Una cosa lleva a la otra"... Com que les persones amb les que més descansos comparteixo a la feina eren de vacances, com que coincidia que tambè els teus companys habituals no hi eren, com que no hi ha ningú millor que tu per gestionar les meves crisis... has estat aquí en aquestes dues setmanes de "cefalea laboral".

Has aguantat estoicament els esbufecs, els atacs de riure, els "saps què passa?" que duren mitja hora... sense apagar ni un sol somriure. Només perds la calma amb el nostre mític debat de: "És o no possible dir uno a la vez" (debat freak com tu solet, que no veus que "a la vez" comença a tenir sentit quan hi ha dos o més persones o coses, doncs no, no ho veus clar jajajaj).

Enmig de la setmana de rabieta més visceral contra alguns tíos, has dignificat enormement "la teva espècie" i, quedi dit de passada, has guanyat una amiga.

Començava a perdre confiança en els demés, començava a barallar-me amb el món... gràcies per reconciliar-m'hi, gràcies per estar al lloc adecuat, en el moment adecuat.


Has acceptat fins i tot que et digués Fraggle, es pot demanar més?