A les cançons de Sabina, "Jimena tiene un máster en desengaños"; a la peli "A mi madre le gustan las mujeres" la Watling fa de Jimena. Tant la cançó com la pel.lícula acaben esdevenint referents per a mi. I per explicar el que em passa avui m'he de remontar al moment en que la Jimena de la pel.lícula es queda sola en un turó de Praga i allà decideix que ja no és la mateixa persona. Es rebela amb un somriure que es dedica a sí mateixa, com dient: "El que els espera als demés".
Des d'ahir nit faig el paper de Jimena, no diré per quines dues o tres decisions em trobo com ella fins que ja siguin un fet. Cal acció per fer que els pensaments i les intencions surtin de l'estat de promeses incomplides.
Fins aviat ;)