dijous, 9 d’octubre del 2008

Happiness

Avui he estat completament feliç. No ens enganyem, no tot el dia ni durant hores, però sí durant minuts que no cal comptar. Què importa quants?
M'he adonat que les coses em van bé, que jo vaig bé i que el que sóc i el com vaig m'agrada.

Amb restriccions, està clar. No hi ha res exageradament bó, no tiro coets, però em quedo embobada mirant com esclata alguna cosa diferent i amb els mateixos colors que si en tiréssin davant meu.

El meu tros de mal cap comença a pensar bé! :)

Potser no cal que ens perdem en més explicacions, us regalo la cançó amb la que he baixat, gairebé flotant, cap a casa.

Mireu de ser feliços ;)

divendres, 3 d’octubre del 2008

Passos endavant

Avui he pogut dormir bé per primer cop després de l'ensurt del suicidi del meu company de facultat. Tot just fa una setmana, encara convivim a la facultat amb pensaments circulars (prácticament obsessius) i troban-te a faltar. Encara amb la sensació endémica que podríes aparéixer en qualsevol moment, amb una muntanya de manuals fotocopiats, amb apunts per repartir que has copiat a la feina, jugant nerviosament amb les claus del cotxe.
També és casualitat que, enmig de la tempesta, el single del moment sigui "Tenía tanto que darte". Com si no tinguéssim prous estímuls a la facultat de psicologia que ens recordéssin a tu.

Em sembla que vaig començar a digerir l'ensurt quan li vaig dir a ma mare "me n'alegro molt d'haver-lo conegut".
També he aprés fins a quin punt la gent admira l'alegria, perque tothom destaca la teva com un bé preuadíssim. Ho tindré en compte. Et tindré en compte.

Tema 2: Examen teòric de conduir aaaaaaaaaarrrgggggg

Dimarts tinc la "part one" de la que es preveu una de les tortures més bèsties per les que passarà la meva personeta: examen teòric del carnet.
I vaig molt més lenta i verda del que preveia. Semblaré una petita marcianeta (verda) responent intersecciones, luces i cambios de rasante. Ai mare...

Tema 3: Yes, I can!!!

Dilluns començo anglès, i amb ell espero convertir-me en algú inmune a la sensació de catetisme que crea viatjar i no saber comunicar-te en aquest idioma.

Tot això enmarcat en el context en que la meva neboda, el més bonic que hi ha ara mateix a la meva vida, és a punt de caminar.

Que tinguem sort!!


Anna.