He conegut sovint persones que no ténen cap tipus de por ni cap nivell de vergonya per mostrar el que fan. Gent que escriu, fa música, canta o actúa amb l'alegria de fer-ho i mostrar-ho sense embuts ni menjades de tarru.
Òbviament els admiro per molts motius però sobretot perque he amagat durant anys aquest blog a gent molt propera per un ingent sentit del ridícul, potser desmesurat... no ho sé...
Ara em plantejo si obrir el teló i demostrar que estic viva, com el noi de l'anunci (del 3xl) però crec que hauria d'iniciar un blog amb un altre format, perque he parlat de coses massa personals...
... O estic tornant a amagar-me? Us mareja tant de canvi d'escala de veïns? Algú em llegeix encara¿?¿ jajaja.
Il·lumineu-me, família!!! xD
5 comentaris:
El meu no l'amago, però tampoc el pregono. Endavant si algú es vol molestar en conèixer l'Anna que escriu.
Off-topic: Il·lumineu-me, la dièresi, amb el 3 i el shift a la vegada.
Gràcies polromeu pel comentari. De tota manera potser no cal "exigir" que em coneguin ;)
Petons!
Annna... jo sóc com en polromeu. No me n'amago, però la veritat és que molt poca gent del meu voltant el coneix, el bloc...
pot costar donar-lo a conèixer, fa vergonya (a mi me'n a molta) però a mi m'agrada com escrius...
per cert: llàstima que la terrasa hagi tancat però és cert el que comentes, sinó hi ha feed-back... Però encara que estigui tancada tu continua treballant-hi, estava molt bé.
Estava molt bé??!! Inia, et mato!!! jajajaj Per absència de comentaris sobre ella és pel que ha tancat!! ;)
Tot i que, molt de tant en tant, sempre entro a veure què es cou al teu caparró jaja. Et truco guapi i fem aquest cafè que ja no tinc excusa ni vergonya, però és que quan no és un pito és un flautín.
Àngels.
Publica un comentari a l'entrada