Alguna cosa canvia incontrolablement. Últimament noto en la gent i en mi mateixa el resultat de metamorfosis en la seva última fase que no havia advertit.
És com quan veus un noi o una noia que coneixíes mentre era petit o petita i de cop els veus transformats, part d'una altra cosa. El teu veí petit o la cosina diminuta d'una amiga són ara adolescents gegantins pels que comences a semblar un adult, per la pesadilla dels teus comentaris de sorpresa.
Ahir nit rodejàven la taula dels bars amigues del poble, de l'institut... una fins i tot ho era desde l'Egb. Quan te n'adones que Ikea i les factures ocupen tanta part de les converses, i les anomeno en plural, perque n'hi havia més d'una i s'entrecreuàven (mala senyal?), et comences a espantar...
Quan una de les millors amigues de la infantesa, potser la millor, et convida a cafè al pis de protecció oficial que compartirà a partir d'ara amb el nòvio amb qui "un día de estos" es casarà... senzillament tremoles.
Ella era sempre la tímida i la poqueta cosa, yo la vivaracha, la "exá pa'lante" (deia sa mare). Sempre han pronunciat el meu nom més ràpid que la resta, a casa seva, em fa molta gràcia : "qué tal estará lana?". Total... que la poqueta cosa és una currante i una lluitadora nata, que té el que sempre va meréixer i que me n'alegro infinitament... des de la porta.
Em va remoure fins l'última cèl.lula emocional veure com m'ensenyava el color lila de la pared que dóna al capçal del llit, "pero ya está, eh anna, que es que es mú fuerte pa el resto de paredes".
Tot plegat em podria fer dir que estic feta un desastre, que em sento sola, que... però és un sí i no, evidentment em canviaria per elles, per les seves estabilitats emocionals, per tenir davant les cares de flipats dels seus "pre-marits" quan les miren.
Però... m'adono de que hi ha alguna força sobrenatural i aliena a mi que m'estira cap a una altra banda.
És com si aquesta revolució hipotecària de les meves amigues em destrocés i m'animés alhora. Tot plegat em fa estar estranya, pensativa, constantment conmoguda...
És com si aquesta revolució hagués arribat per dir-me alguna cosa, probablement aquesta ampolla té missatge.
Avui he somiat que em fèien fóra de la feina (no seria tan estrany) i... la veritat és que m'he passat l'esmorzar del diumenge (moment clau) pensant en les frases d'aquelles cançons de Sau:
"...me n'haig d'anar d'aquí"
Probablement hauria de fer un viatge sense bitllet de tornada, probablement...
