diumenge, 20 de gener del 2008

Sort de vosaltres

Ultimament em passa que estic amb els meus amics i, de cop, em trasllado a un segon pla de l'escena i entenc plenament que tinc sort, que això és la sort: que hi siguin i que hi segueixin. Que no es cansin mai d'escoltar-me, que sempre tinguin una interpretació que no sempre em dona la raó però que és allà per confortar-me.

Avui un conegut em deia "Veig que tens la vida molt quadrada (organitzada), tambè tens el cap ordenat?". La resposta que he hagut de construir ha donat lloc a aquest post, que afortunadament no puc dedicar a una sola persona: "El cap sempre és més difícil de quadrar, però la gent em cuida molt, i així és fàcil".

I no en sé, de fortunes; entenc més d'injustícies i em sembla un clar exemple paradigmàtic de ser molt afortunada i ometre-ho injústament.

Gràcies per tot i, especialment, per aquests moments de sorpresa en veure que sou el més
semblant a una família annalgèsica:

- la taula de l'amic invisible de la nit de reis
- les escales d'última hora a la facultat
- la sobretaula de l'aniversari del Jordi
- l'hora de l'esmorzar a la feina
- les 16h cap al tram
- el ritme a spinning
- el somriure de la Sara
- el dinar a la casa dels laberints (de les independitzades)
- les poques vegades que "el pique"es fa verbal i divertit

També sóc afortunada en moments, que són persones i històries, així que me'n deixaré molts i moltes; però resten intactes al cap que endreceu i que sempre estarà aquí per correspondre tanta tanta sort.

4 comentaris:

LlunA ha dit...

és molt important tenir aquesta sort. Sense una bona companyia no seriem més que un cos que camina tot solet...

Un petonet nuska

Sergi ha dit...

Quants posts he fet jo així, declarant obertament que no seria res sense la meva gent? I ho penso fermament, ells són la família, i el que em manté viu. Tens sort, m'alegro de que tu mateixa te n'adonis.

Júlia ha dit...

Els altres també tenen sort de tenir-te a tu. Com prova, ser tieta?

annna ha dit...

Gràcies pels comentaris, especialment al nou veí d'escala (xexu) tinc pendent mirar-me el teu bloc.
Júlia: Ara vaig a Altafulla a exercir ;P Molt bé, va, la nena ja riu, és tot un esdeveniment, imagina't jajaj